Entrevista ex-vicepresidenta Joana Ortega a l'especial de 10 anys de Germanwings
Categoría
🗞
NoticiasTranscripción
00:00Jo no em trobo d'acord amb el que va dir l'alcaldessa,
00:02perquè a mi no em sembla que sigui tan d'acord,
00:05però a mi em sembla que s'ha de parlar de les coses
00:08de manera més personal.
00:09Escolta, aquí escoltant aquesta conversa,
00:11i aquí en aquells moments era vicepresidenta del govern,
00:14Juan Ortega, què tal?
00:16Bon dia.
00:17Hola, bon dia.
00:18A més coneix molt bé tant el Sergi com el Marçal,
00:21perquè vostè va presentar aquest llibre del qual estem parlant ahir.
00:25però no per això menys personal.
00:27Per tant, he llegit el llibre, que em sembla que està molt ben escrit,
00:31i que, a més a més, ajuda a fer el dol.
00:33Jo crec que ajuda a totes les famílies,
00:35perquè està escrit amb molta cura, amb molt amor,
00:39i sobretot deixa una pau i una tranquil·litat
00:44d'un tema que va ser una catàstrofe per moltes i moltes famílies.
00:50El moment més dur com a vicepresidenta?
00:52Sens dubte.
00:53Sens dubte, el moment més dur...
00:56Jo ho recordo perfectament, és que me'n recordo perfectament.
00:59Aquell 24 d'abril era...
01:01Estàvem a reunió de govern
01:04i, per tant, a les 10.49, quasi 10.50,
01:09va entrar un peti amb una nota dient que havia hagut aquest accident.
01:14Jo vaig avisar el president, vaig sortir a fora.
01:17Quan vaig ser conscient de la magnitud,
01:21vaig agafar el cotxe, me'n vaig anar directament cap a l'Evernet.
01:28No hi havien vols, aquell dia.
01:30Recordo que el conseller Espadaler i el conseller Vila
01:32se'n van anar a l'aeroport a intentar coordinar totes les gestions,
01:37i jo directament a l'Evernet, 6 hores de cotxe i 3 des de Marsella.
01:43Era un dia molt gris i molt lleig.
01:45Tu, Sergi, què recordes d'aquelles hores a l'Evernet...
01:49on us trobàveu familiars?
01:51Doncs, sincerament, és difícil recordar aquell dia, la veritat.
01:56Va ser un dia molt tràgic
01:59i el meu cos ha volgut borrar part d'aquell dia, la veritat.
02:03No recordes moltes coses de la jornada.
02:05No recordo moltes coses de la jornada.
02:07Recordo que m'ho van comunicar, vaig agafar el cotxe,
02:10vaig anar ràpidament a l'aeroport perquè ens van citar allà,
02:13però, sincerament, d'aquell dia recordo molt poc, molt poques coses.
02:17Doncs, Sergi Muñoz, gràcies per recordar la Cristina,
02:20per posar-la en valor,
02:22per ajudar-nos a homenatjar a ella
02:25i a la resta de 148 víctimes més que hi va haver a banda del copilot.
02:29I, Marcel Girbau, gràcies també per la feina, per aquell llibre,
02:33per voler-nos-ho explicar avui.
02:35I fins la propera. Gràcies.
02:37Ara seguirem parlant amb la vicepresidenta Joana Ortega,
02:40seguirem escoltant testimonis,
02:42tornarem marxant directe cap a l'Evernet,
02:44però hem de fer una petita pausa.
02:46Seguim amb aquest especial
02:48pel dècim aniversari de la tragèdia de German Wings.
02:51¡Aquí, Cataluña!
03:22Amb Pablo Tallón.
03:29En veu de dona ha passat per sitges.
03:32Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
03:39Sí que es cierto que, bueno, pues en ciertos momentos...
03:43en los cuales tienes reuniones, pues a lo mejor con CEOs,
03:47con diferentes empresas, pues ahí sí que te das cuenta...
03:50de las limitaciones que pueden existir,
03:52y ahí tenemos que seguir rompiendo un poco esas, bueno, pues...
03:57esas tendencias que en algún momento pueden seguir existiendo
04:01y estar allí para potenciar la seguridad
04:04y la presencia de la mujer en todos estos puestos.
04:09A ser Catalunya, celebrem i reivindiquem en veu de dona.
04:13Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
04:21Compramostupiso.com,
04:23la forma más sencilla de vender tu piso sin interminables visitas,
04:27con tasación a precio de mercado y al contado antenotario.
04:30Con compramostupiso.com,
04:32vender tu piso es fácil, seguro y de toda confianza.
04:35Llama gratis al 900 24 7 900.
04:46Però també hi ha hagut subhasta d'altres pel·lícules.
04:51El fuet que portava Harrison Ford a una de les pel·lícules...
04:54posa un preu.
04:56Què has de pagar per el fuet de Harrison Ford?
05:00Què diu, què diu?
05:02Presentat així...
05:05Ara ja no sé...
05:07525.000 dòlars.
05:09525.000.
05:11Deixem-ho, deixem-ho, ja està.
05:13Al balcó, amb Anna Puigvoltes.
05:15Nada es lo que parece.
05:18Escolta-la en directe de 7 a 9 a CERC Catalunya.
05:33Aquí, Catalunya.
05:35Amb Pablo Tallón.
05:38És un quart de deu esteu escoltant l'Aquí, Catalunya.
05:41Avui caminem 10 anys enrere per parlar de la tragèdia de German Wings.
05:44Escoltant atentament, ara mateix hi tenim l'Anna Hospital.
05:47Bon dia, Anna. Hola, bon dia.
05:49Ella és una de les forenses que va treballar a l'accident.
05:52L'Anna ha participat també en equips que han intervingut
05:55identificant cadàvers del Tsunami de Tailàndia el 2004,
05:58els atemptats a Madrid, també a Tel Aviv el 2005,
06:02a l'accident ferroviari de Castelldefels del 2010.
06:05El cas concret de German Wings, Anna, com et marca?
06:08Bueno, et diré que m'ha marcat bastant, perquè m'ha impactat.
06:13És un aconteixement molt trist,
06:15per totes les característiques que ho fa...
06:18He participat en altres successos múltiples,
06:21però realment aquest em va impactar.
06:24És un aconteixement molt trist
06:26i que no pot caure, evidentment, a l'oblit.
06:29També per les característiques del mateix, no?
06:32El fet de ser provocat ho fa encara molt més dur, molt més dur.
06:36Quan penses en aquells dies, què és el primer que et ve al cap?
06:40Bueno, quan penso en aquells dies, em ve molta tristor.
06:44Molta tristor.
06:46I, bueno, era un...
06:48era el contacte també amb les famílies dels passatgers,
06:54el contacte... alguns familiars van contactar amb mi,
06:57i realment, des del punt de vista humà, va ser molt impactant.
07:03Van ser uns dies molt durs,
07:05i, bueno, en principi, no ho puc oblidar, no ho puc oblidar.
07:10Abans sentíem un fragment de la crònica
07:13que ens feia des del terreny l'Àngels Barceló, que hi va anar d'enviada.
07:17Ella deia que la tasca de recuperació dels cossos
07:19va ser molt i molt complicada.
07:22Tornem cap a Labernet, perquè Carles Cousó, hola de nou.
07:25Hola, què tal, Pablo?
07:27Tu, com has pogut parlar amb diferents persones
07:29que van estar implicades en la gestió de la tragèdia,
07:32tu tens més detalls de com de difícil va ser tot allò?
07:35Sí, clar, us heu d'imaginar un terreny de molt difícil accés.
07:39Heu de pensar que, per exemple, per arribar fins aquí,
07:42s'han hagut de fer gairebé 3 quarts d'hora
07:44de carretera de corbes molt lentament.
07:47Els parcs de bombers tots estan fora d'aquestes corbes,
07:50per tant, tots els bombers, tots els equips de rescat...
07:53que havien d'arribar fins aquí
07:55havien de fer ja moltes hores de trajecte per arribar fins aquí.
07:58I, a més a més, és un terreny dels peus dels Alps,
08:00l'accident va ser als Alps,
08:02és un terreny muntanyós de difícil accés.
08:04Hi havia, en aquell moment, condicions meteorològiques adverses,
08:07ens explicaven cossos d'emergència que van treballar llavors.
08:10Llavors, en aquell dia, aquell 24 de març,
08:12hi havia molta boira, també hi havia neu, hi havia molt de vent.
08:15Aquell dia feia... avui no en fa,
08:17però aquell dia hi havia molt de vent aquí als Alps.
08:20I, clar, tot va fer que els cossos d'emergència,
08:24tot i que ja el primer dia, ja el dia 24,
08:26van arribar més de 600 persones aquí
08:28a fer tasques de rescat i de recuperació de cossos,
08:31ja aquell dia els va ser molt difícil,
08:33tot i que aquestes 700 persones que estaven sobre el terreny,
08:36per això que dèiem, per el difícil accés fins aquí a l'Evernet,
08:39per l'accés fins a la zona de l'accident,
08:41i per unes condicions meteorològiques que ens explicaven,
08:43cossos d'emergència que van treballar aquí aquell dia,
08:45eren del tot menys fàcils, eren molt i molt difícils.
08:48Clar, vicepresidenta, suposo que...
08:50quan ha de gestionar una tragèdia d'aquesta magnitud,
08:53tot són preocupacions,
08:56però trobar una dificultat d'aquest tipus encara ho fa més difícil.
08:59Clar, en lloc de l'accident, era inaccessible per carretera,
09:04no hi havia carretera, això era en el massís de 3GV,
09:08i només s'hi podia anar amb helicòpter.
09:11És veritat, aquell dia hi havia molt de vent.
09:13Pel dematí hi havia hagut un sol
09:15i, per tant, les condicions eren fabuloses per volar,
09:18però, en canvi, a la tarda es va aixecar un vent molt gran,
09:21els equips de rescat no podien arribar gaire,
09:24van deixar perquè aquella nit estiguessin en les evidències
09:27un equip de bombers i un equip de persones de l'exèrcit
09:33per vigilar que en tot moment les evidències humanes
09:37estiguessin cuidades.
09:39Però no va ser fins al dia següent
09:41que es va començar a poder treure les evidències,
09:48recuperar la caixa negra,
09:50que es va recuperar la primera caixa negra,
09:53que va donar molta informació.
09:56Pensem que el primer dia,
09:58el fiscal general que portava el cas, que era...
10:05No el recordo.
10:07Sí, ara no recordo el nom,
10:09però la primera hipòtesi que tenia era que era un atemptat.
10:12El que passa és que quan van arribar allà els cossos de seguretat
10:15i els bombers van veure que no era un atemptat
10:18perquè no havia explosionat en l'aire l'avió,
10:21sinó que havia explosionat el xocant contra el massís.
10:24I, per tant, les condicions eren molt, molt complicades,
10:27però sí que és cert que tant l'exèrcit com els bombers
10:30com tots els cossos de seguretat van fer ràpidament un operatiu
10:33per tal del dia següent poder sortir.
10:37I havien d'anar amb helicòpter constantment
10:40i deixar les persones per tal que poguessin recuperar els cossos.
10:43Anna, jo m'imagino que treballant en aquestes condicions tan complicades,
10:46amb aquesta pressió, també és un patiment afegit,
10:49en el sentit que als familiars els costa més recuperar els cossos,
10:52tenen la necessitat, segurament,
10:54de recuperar els cossos de seguretat.
10:56No sé què suposa per la teva tasca
10:58tenir aquesta pressió afegida a aquestes dificultats extres.
11:01Sí, no, el fet, tal com m'expliquen molt bé,
11:04les condicions aquestes que hi havia als Alps,
11:07als Alps francesos, que va ser l'impacte a gran velocitat
11:10per la zona de les condicions meteorològiques i climatològiques,
11:14la muntanya que estava escarpada,
11:17i el fet que hi hagués una situació d'aquest tipus,
11:20que hi hagués una situació d'aquest tipus,
11:23que la muntanya estava escarpada,
11:26i el fet de no poder-hi arribar per via terrestre,
11:29no hi havia accés per via terrestre,
11:31tot van ser els equips de rescat
11:33i van intervenir tots a nivell d'helicòpter,
11:35tot això va dificultar.
11:37Era un plus, era un problema afegit a les tasques d'identificació.
11:41No es podien aplicar els protocols habituals
11:44en el moment de l'aixecament de cadàvers,
11:46i, per tant, tot això va dificultar una miqueta més la identificació.
11:51Però, no obstant, es va solucionar de manera molt bé,
11:56es va poder solucionar.
11:58Sempre que hi ha una catàstrofe hi ha un caos,
12:01i moltes vegades és difícil gestionar aquest caos,
12:04i realment un dels problemes era aquest,
12:06el problema de poder fer l'aixecament dels cadàvers.
12:10Però, de totes maneres, es va poder solucionar molt bé,
12:13es va fer per via aèria, i realment amb helicòpters,
12:17i es van portar tots els restes cadàverics,
12:21es van portar en un depòsit de cadàvers,
12:24i allà es van poder fer les tasques d'identificació
12:27de manera, jo crec, molt correcta, de manera totalment fiable,
12:31i utilitzant tots els mètodes científics d'identificació.
12:35Es va dificultar al primer moment pel fet de l'aixecament,
12:39però, no obstant, es va poder fer
12:41i es van poder identificar totes les víctimes,
12:45i totes per mètodes, des del punt de vista científic,
12:48com és odontologia, d'ateloscòpia o tècniques d'ADN.
12:53Clar, és important que vostè està subratllant...
12:55totalment fiable la identificació.
12:57Pensava jo molt, quan vostè parlava de caos,
13:00en el cas del Llac 42,
13:02que allò va ser un desastre de gestió,
13:05que hi ha familiars que es van sentir humiliats.
13:07No sé si el record de la gestió d'aquella tragèdia
13:10va condicionar també la forma de treballar en aquest accident.
13:14Sí, jo crec que en aquest cas sí que es va seguir...
13:18una sistemàtica totalment rigorosa,
13:20un mètode totalment científic,
13:23i es va poder fer tot de forma protocolitzada,
13:26i sí que puc afirmar que, per jo, el que vaig conèixer,
13:30la funció com a metges forenses
13:32és posar nom i cognom a cada una de les víctimes.
13:36Però, evidentment, per fer una identificació,
13:38s'utilitzen mètodes, des del punt de vista científic, molt rigorosos,
13:44i, evidentment, sí que te puc dir que, en aquest cas,
13:48es va seguir una metodologia totalment vàlida,
13:51i sí que es van poder identificar totes les víctimes,
13:54i per mètodes científics, totalment,
13:58per no caure en cap error, s'ha de fer.
14:01És molt important la identificació de cadàvers,
14:03i no podem caure en un sol error.
14:06És molt metòdic, el que es fa,
14:08i, evidentment, que sempre, per poder identificar,
14:11s'ha d'utilitzar un mètode científic utilitzat i reconegut
14:15per la Interpol, que són utilitzar un d'aquests tres mètodes,
14:19odontologia, de telescòpia o DNA.
14:22I, en aquest cas, es van poder utilitzar tots tres mètodes,
14:26i realment, de manera molt rigorosa,
14:28i sí que puc afirmar que es va fer de forma totalment rigorosa,
14:32científica, que no em queda cap dubte.
14:34Exvicepresidenta...
14:36Les identificacions es van fer superbé.
14:38No sé si això era un motiu d'angoixa entre els familiars.
14:42Era un motiu d'angoixa a l'inici,
14:44perquè els hi has de prendre...
14:46Quan van venir els familiars i van arribar,
14:48molts d'ells ja els prenien les mostres d'ADN.
14:51El que passa és que el que diu la Forença és veritat,
14:54es va fer tot amb una cura absoluta,
14:56amb un respecte absolut, absolut, amb una professionalitat,
14:59i, per tant, jo crec que les víctimes...
15:03Perdó, els familiars de les víctimes arribaven desolats,
15:06perquè no era d'altra manera.
15:08També és veritat que hi havia un equip de Creu Roja,
15:11de psicòlegs de l'Ajuntament de Barcelona,
15:13que era molt importantíssima,
15:15que els acompanyava en tot el procés,
15:17i, per tant, jo crec que es van trobar tan acompanyats...
15:20que, dintre de la desolació que portaven,
15:23realment veien que les coses ells mateixos s'estaven fent bé.
15:27Jo crec que és una de les coses
15:29que més ben coordinades va estar durant tot el moment.
15:32Jo crec que hi va haver una col·laboració absoluta
15:36entre els diferents cossos de seguretat,
15:40entre els diferents forenses que hi havia,
15:43entre totes les persones implicades en aquest desastrós accident.
15:48I recordo, a més a més, que estem parlant d'un poble, l'Evernet,
15:51que té 140 habitants.
15:53140 habitants que estaven tothom desolat.
15:56La majoria de premsa,
15:58hi havia més de 4.000 fotògrafs i membres de la premsa,
16:04que, clar, ningú podia dormir allà.
16:06Alguns dormien a dues hores d'allà.
16:08I tampoc teníem què viure's, vull dir...
16:12Que era una situació molt complicada,
16:15i l'alcalde també es va volcar,
16:17i tota la gent que ens oferien les cases, que ens oferien de tot,
16:21perquè realment ho vam viure amb una desil·lusió,
16:24i l'alcalde em deia...
16:26És que jo no vull que sigui recordat l'Evernet per una cosa tan trista.
16:30Nosaltres aquí ho donarem tot,
16:32volem fer un monolit perquè creiem, i estem convençuts,
16:35que els familiars necessiten tenir quelcom, quelcom,
16:39algú físic on poder començar el dol.
16:42Perquè, clar, si tu els dius, no?,
16:44el teu ser estimat, doncs, està allà, a tres muntanyes més enllà,
16:51tothom necessitem tenir quelcom físic,
16:54quelcom a prop que ens permeti començar aquest procés de dol tan dur.
16:58I tant.
16:59Abans sentíem el Sergi, no?, narrant el seu propi procés.
17:02Diu, vaig passar anys sense pair-ho,
17:04pensant que això era un somni fins que comences a aterrar i a veure la realitat.
17:09A l'Hospital Forense, en aquella tragèdia fa 10 anys de German Wings.
17:12Gràcies per explicar el seu testimoni avui a l'Aquí Catalunya.
17:15Moltes gràcies a vosaltres.
17:17I, Carles Cousó, tornem a connectar d'aquí res, d'aquí uns minuts,
17:20per seguir parlant en directe des de l'Evernet.
17:22Fins ara, Carles.
17:27¿Els familiars necessiten estar a prop d'on s'ha produït l'accident
17:30encara que no puguin veure les víctimes?
17:32Compte amb psicòlegs, treballadors socials...
17:34i socorristes especialitzats en aquest tipus d'emergències.
17:37En silenci de respecte i aplaudiments
17:39se'n recorden les víctimes en ciutats com Olot.
17:44L'Olot eren les 3 dones que viatjaven a l'avió, com ens explicava...
17:47Que ens estimem, que valorem.
17:49-...que ens estimem, que valorem. -...que ens estimem, que valorem.
17:54Aquestes campanes s'han sentit avui a Girona
17:57perquè de les comarques gironines
17:59procedien 10 persones que viatjaven a l'avió sinistrat,
18:02com recordava l'alcalde de la capital gironina, Carles Puigdemont.
18:05Sabem que hi ha hagut víctimes de les comarques gironines
18:08també a la ciutat de Girona.
18:10Al donar la notícia,
18:12a l'haver de recollir les mostres d'ADN
18:14per la identificació de familiars,
18:16es faci de la manera més curosa possible.
18:23Però és que més enllà del dolor, després de l'accident i durant anys,
18:26els familiars de les víctimes
18:28han estat treballant per les ajudes econòmiques que es van fixar.
18:31Repassem com va anar tot plegat, Laura.
18:33Què estem dient?
18:35El 24 de març del 2015, el copilot del vol 9525 de German Wings,
18:38filial de Lufthansa,
18:41estrella aquest Airbus 320 amb 150 persones a bord.
18:44L'octubre del 2016, la companyia crea un fons de 15 milions d'euros,
18:47un terç destinat als orfes, nens i joves,
18:49que van perdre algun dels seus pares.
18:51A Espanya, i d'acord amb la llei,
18:53ofereixen en un inici una indemnització de 25.000 euros per mort,
18:56més 10.000 pels familiars més propers.
18:59Quanties que, a ulls de l'associació d'afectats,
19:01són molt baixes comparades amb altres països.
19:03Perquè, a casa nostra, l'Audiència de Barcelona...
19:05va equiparar els fets de German Wings
19:07a les indemnitzacions que es donen per accident de trànsit.
19:09És per això que algunes famílies recorren.
19:12I, finalment, el març del 2023,
19:14el Suprem dóna la raó a 6 famílies i els augmenta la xifra un 50%.
19:19I després hi va haver la batalla
19:21perquè els familiars no haguessin de declarar l'IRPF d'aquestes ajudes.
19:24Una reclamació que va parillar,
19:26perquè va començar el 2017 amb el govern de Mariano Rajoy,
19:28però va acabar en un calaix
19:30i va acabar per la pandèmia.
19:32Finalment, anys després, sí que es va provar...
19:34que els familiars no haguessin de tributar aquestes ajudes.
19:36Hi ha familiars que no es van acollir a aquestes ajudes
19:39i no van fer-ho
19:41perquè preferien seguir amb les seves demandes contra la companyia.
19:44El que feien era criticar que s'equiparaven els fets a un accident
19:47quan el que reclamaven és que, al tractar-se d'un acte intencionat,
19:51hauria de comptar-se com a acte terrorista.
19:53Al març del 2022, la justícia francesa va arxivar el cas de German Wings.
19:56Els jutges van concloure que ningú va tenir constància prèvia
19:59de les intencions del copilot, Andrés Lovitz,
20:01i exonerava així de qualsevol responsabilitat l'empresa,
20:04els companys de feina i els metges, entre altres potencials acusats.
20:07L'Associació de Víctimes també va aconseguir canviar la llei
20:10que va permetre que el copilot anés a treballar
20:13malgrat estar de baixa mèdica.
20:15Exacte. Des del 2022, a Espanya, les altes i baixes mèdiques...
20:18es comuniquen automàticament a les empreses
20:20i, per tant, ja no depèn del treballador que ho faci.
20:23Però això no és així a tot arreu.
20:25I això és el que reclamen que passi des de l'Associació de Víctimes.
20:28La vicepresidenta de l'Associació
20:30alertava ahir d'això des de l'aeroport del Prat.
20:32El mateix cas que ens va passar a nosaltres, en aquests moments,
20:35podria tornar a passar exactament igual,
20:37perquè és veritat que la legislació espanyola ha canviat,
20:41però recordem que el copilot era de nacionalitat alemana
20:44i a Alemanya no s'ha fet cap canvi legislatiu en aquest sentit.
20:47Podria tornar a passar el mateix.
20:50Va faltar humanitat, exvicepresidenta,
20:52amb la gestió de les ajudes...
20:55En un cas com aquest sempre falta humanitat,
20:58perquè, al final, el que estàs parlant...
21:01és de compensacions econòmiques per una pèrdua de vides,
21:05i això ja és una manca d'humanitat.
21:08El que sí que és veritat és que en casos com aquest primer
21:11hi ha una cosa que és molt real.
21:13Això no vol ser un accident, això vol ser un atemptat,
21:16un atemptat projectat i, a més a més,
21:18un atemptat que es podia haver evitat.
21:20Per tant, el dolor encara és molt més gran en aquest sentit.
21:23I després, jo crec que quan va començar a haver-hi aquest marcadet,
21:28si em permet, d'indemnitzacions,
21:31s'hauria d'haver fet amb una mirada molt més àmplia.
21:34A més, amb una companyia com aquesta,
21:36jo crec que el que hauria d'haver fet
21:38és, sobretot, primer, acompanyar les famílies en tot moment,
21:41que sí que ho van fer al principi,
21:43però després, en el moment de les compensacions econòmiques,
21:47aquí s'havien truncat moltíssimes vides,
21:50moltíssimes vides, moltíssimes famílies,
21:52persones que, per altra banda, doncs, eren el sostèn, també, familiar.
21:56Això...
21:58Els diners mai compensen una vida humana,
22:01però sí que poden ajudar a pal·liar el dolor
22:05i, sobretot, aquest bègin que ets tractat de la manera que mereixes.
22:10Això, per una banda,
22:12però el fet que no s'hagi canviat la normativa a nivell europeu,
22:16a mi em sembla una falta de respecte absoluta, absoluta,
22:19cap a les víctimes.
22:21Això sí que em sembla una falta d'humanitat molt gran.
22:24Les coses s'han de fer de manera que, si passa una cosa com aquesta,
22:28Europa ha de poder respondre d'immediat.
22:31Jo recordo, en el vol de tornada amb els familiars,
22:34que tornàvem amb avió
22:37i els pilots que pilotaven l'avió
22:43van deixar la porta oberta del copilot
22:46per tal que en tot moment tothom veiés el que estava passant.
22:50Jo vaig veure un gest d'humanitat absolut.
22:53Les asafates i el mateix copilot sortia, preguntava i tal,
22:58per tal de tranquil·litzar.
23:00Aquest és un gest molt humà.
23:02Però és que en tot aquest procés hi ha faltat humanitat.
23:05Hi ha faltat humanitat.
23:08Citava ara mateix l'actitud que van tenir els pilots,
23:11que deien que aquest sí que va ser un gest humà d'una certa...,
23:14un gest cap a les familiars, que estaven, òbviament, trastocats,
23:17i no només ells, eh?,
23:19sinó tanta gent que anava en aquest avió, n'estic convençut.
23:22Saludem el Ramon Vallès, que hem escoltat algun cop en aquest programa,
23:25que és pilot d'avió. Bon dia, Ramon.
23:27Bon dia, Pablo. Com esteu?
23:29Ara deia la vicepresidenta, diu...
23:31Jo no entenc la manca d'humanitat d'Europa
23:33per no haver aconseguit ja el canvi legislatiu necessari
23:36després d'aquest accident.
23:38Com s'explica això?
23:40A veure, jo no em dedico a regular lleis, ni molt menys.
23:43Jo, el que sí que com a pilot m'he informat tant com he pogut,
23:46l'informe de l'accident, unes quantes vegades, que són 110 pàgines,
23:49i jo us diria que, a nivell mèdic,
23:53el que m'ha quedat molt clar després de llegir l'informe
23:56és que els metges han de mesurar quins són els possibles efectes
24:00que podria tenir l'enfermetat d'un pilot
24:04per saltar-se el secret mèdic, literalment, saltar-se'l,
24:08en el moment en què ells puguin pensar
24:11que el bé públic està per sobre del secret mèdic.
24:14No sé si m'estic explicant.
24:16L'equilibri entre la privacitat i el dret, en aquest cas,
24:19no sé si a la vida, però a la seguretat segur,
24:22dels passatgers d'aquest avió.
24:24Totalment, però el primer que hem de pensar és que,
24:27en condicions, diguem-ne,
24:29inclús que una persona pugui tenir un problema mental,
24:32per concepte, el pilot, aquella persona que s'anomena pilot,
24:37amb una vocació de servei públic
24:39com la que jo he desenvolupat els últims 30 anys,
24:42mai a la vida es podria arribar a plantejar a ningú
24:45que dués a terme un acte tan desastrós com aquest.
24:48Això en primer lloc.
24:50Per tant, vull pensar que tots aquests metges que van tractar...
24:53amb el copilot de German Wings,
24:55jo crec que van ser molt conservadors,
24:57i en cap moment ningú va arribar a sospitar
25:00que aquell personatge tingués la intenció que va tenir, finalment.
25:04Per tant, si no van pensar que pogués fer mal,
25:07potser per això ningú va, diguem-ne, actuar amb conseqüència.
25:13És l'únic que jo puc ara mateix manifestar en aquest sentit.
25:16Com impacta la tragèdia en el seu sector?
25:19Home, impacta molt.
25:21És una falta de comprensió radical.
25:23Jo, en aquells dies posteriors a aquest mal anomenat accident,
25:28vaig participar en moltíssims programes de televisió i de ràdio,
25:32i el primer que vaig manifestar és que jo no en tenia.
25:35A veure, tingueu en compte una cosa.
25:38El primer que va passar és que teníem un accident.
25:41El primer que hem de fer és investigar-lo com a accident.
25:44Llavors, recordo que va haver-hi una pressió mediàtica molt forta...
25:47sobre el fiscal de Marsella,
25:49en la qual, de seguida, en pocs dies, en un temps, et diria rècord,
25:53es va poder esbrinar que allò no tenia cap pinta que fos accident,
25:57acte terrorista, com deia la Joana, tampoc,
26:00però a partir d'aquí vam començar a plantejar-nos la idea
26:03que pogués ser un acte provocant,
26:05i això és el que et trenca els esquemes totalment.
26:08Estem acostumats...
26:10Jo he tractat molts accidents, he estudiat molts accidents,
26:13i això no és un accident,
26:16i en el moment en què no és un accident és allò que et descol·loca.
26:19Jo procuro posar-me a la pell dels pilots quan passa alguna cosa,
26:23i en aquest cas no soc capaç de posar-me-la a la pell,
26:26perquè és impossible que aquest escenari
26:28el pugui dur a terme un pilot com Déu mana.
26:32Aleshores, esclar, com també vaig manifestar en aquell moment,
26:36precisament aquestes característiques d'aquesta tragèdia
26:40fa que, d'alguna manera,
26:42la investigació veritable va començar en el moment
26:47en què vam saber que va ser un acte provocat pel copilot.
26:50Té unes característiques totalment diferents
26:53d'un accident convencional, si m'ho permeteu.
26:55Abans, vicepresidenta, en citava el moment aquell,
26:58on vostès són conscients que això pinta que no és un accident.
27:01No, de fet, això va ser, si no recordo malament,
27:05va ser el mateix dimecres que el fiscal...
27:08Perdó, dijous, que el fiscal general va fer una roda de premsa...
27:13explicant que havia estat a través de la lectura de la Caixa Negra
27:20que havia estat un acte provocat.
27:23Ho recordo perquè va ser en un mal moment,
27:27perquè just en aquest moment que es feia aquesta roda de premsa
27:30estaven pujant els familiars de Marcellà cap a l'Ibernet,
27:33i nosaltres no els vam poder avisar.
27:35I alguns d'ells se'n van enterar per la ràdio
27:38que això havia estat un... sí, sí,
27:41que això havia estat un acte... un acte volgut, no?
27:45I, per tant, quan van arribar els familiars a dalt,
27:49doncs imagineu-vos tots amb l'estat que estaven, no?
27:52A més, amb la indignació de saber que això no havia estat
27:56un atac terrorista, sinó que havia estat un atac d'una persona...
28:00d'una persona que havia acabat amb la seva vida
28:03i amb la de 150 persones més.
28:05Recordo perfectament l'arribada de tots ells
28:08i els comentaris i els plors i la ràbia agafada.
28:13I és veritat que el fiscal de Marcellà, que abans no recordava,
28:16va anar molt ràpid amb la investigació,
28:18perquè el primer dia va prometre que aniria molt ràpid,
28:21i la veritat és que el tercer dia ja sabíem,
28:25a través de les Caixes Negres, quina era la causa.
28:28Pau Ramon, si això en paral·lel va provocar, no sé si una psicosi,
28:31però sí un pànic entre els usuaris d'avions...
28:34No, no, no, no.
28:36Jo, Pablo, us puc, vamos, us puc jurar...
28:39que això és un cas radicalment aïllat.
28:42Jo no tinc cap dubte que això és, vamos,
28:45Déu vulgui que no torni a passar mai més,
28:48jo aposto per tots els pilots,
28:50jo estic tip de passar-me la meva vida volant dins d'un avió,
28:53i mai a la vida, mai a la vida, quan he abandonat una cabina,
28:57no he tingut cap sospita ni cap preocupació
29:00de pensar que la persona que es queda allà
29:03pugui cometre una cosa d'aquest estil.
29:05Vull dir, això, insisteixo, és un cas tan aïllat...
29:08que no tinc cap dubte que no tornarà a passar.
29:11Certament, com a tots els accidents que succeixen,
29:14i aquest per les seves característiques,
29:16requereix una investigació,
29:18i, sobretot, arrel de la investigació,
29:21unes mesures posteriors,
29:23i això succeeix després de cada accident,
29:26i el que l'ha provocat s'ha de buscar la manera
29:29que allò no es torni a repetir,
29:31perquè sempre és la finalitat màxima de qualsevol investigació.
29:35Evidentment, la justícia ha de buscar el responsable de l'accident.
29:40Però, en aquest cas, tal com jo ho vaig manifestar,
29:43traiem-nos del cap que, un cop hem analitzat qui és el responsable,
29:47que va ser el copilot,
29:49ja ens quedem tranquils perquè ja sabem qui és el culpable.
29:52No, hem d'arrascar molt més enrere
29:54i esbrinar per què collia d'aquesta persona,
29:57tan de baixa, amb una malaltia mental brutal,
30:00medicat fins a les orelles,
30:02estava pilotant un A320 de passatgers.
30:04Això no és normal.
30:06Això és radicalment anormal,
30:08i per això tinc el ple convenciment que no es repetirà mai més.
30:11No, efectivament, efectivament, no es repetirà mai més,
30:15perquè va ser un cúmul, això que deia en Ramon Vallès,
30:18va ser un cúmul de despropòsits
30:20que ningú mai es podria arribar a imaginar.
30:23I, per tant, jo crec que en aquest sentit...
30:25sí que s'han pres totes les mesures a nivell europeu,
30:28perquè ara realment la baixa mèdica, vull dir,
30:32directament l'empresa, el metge l'envia a l'empresa,
30:37i, per tant, aquest assalt que abans hi havia ja no hi és.
30:42I jo crec que és veritat, com abans, com en els atacs de l'11-S.
30:48A partir d'aleshores, dues persones sempre a la cabina.
30:51Sí.
30:52Jo crec que, a partir d'accidents que han impactat,
30:56sí que han anat millorant unes mesures de seguretat
30:59que, per altra banda, no s'havien previst mai,
31:01perquè era inverosímil poder pensar que això es produiria.
31:04I tant.
31:05De tota manera, vull afegir que, d'entrada,
31:08heu de tenir molt clar que la pròpia professió de pilot,
31:13i totes les implicacions que té aquesta professió nostra,
31:16ja fa que des del minut zero
31:18el pilot és autoresponsable del seu estat de salut.
31:22Per tant, us ho direm amb franquesa,
31:25no cal que sigui el metge el que d'alguna manera aixequi la llebre,
31:29sinó que el propi pilot és aquell que posa en coneixement,
31:33sempre, amb un metge aeronàutic,
31:36això és molt important, aquest detall,
31:38per explicar-li quin és el seu problema,
31:40i, acte seguit, que el metge pugui prendre les mesures,
31:43diguem-ne, raonables,
31:45perquè el pilot, si és necessari, cau-s'hi baixa,
31:49i després a la baixa pugui retornar a volar
31:52amb totes les condicions de seguretat.
31:54Per tant, tinguem present que, si es fa bé,
31:57si es fa bé, i acostuma a ser sempre així,
32:00és el propi pilot, el que ell mateix ja diu.
32:02Jo no pujo a l'avió perquè no estic en condicions de fer-ho.
32:06I acte seguit se'n va el metge.
32:08No és el metge el que diu, ei, tu no pots volar.
32:11Això és molt important,
32:13perquè el pilot, repeteixo, la paraula autoresponsable.
32:17Nosaltres som els primers que hem de mesurar
32:20que quan al matí ens aixequem per agafar un avió
32:22estem o no estem en condicions de fer-ho.
32:25I si no estem en condicions de fer-ho, no vas a l'avió.
32:29Truques a la teva companyia aèria,
32:31notifiques que no estàs en condicions de fer-ho,
32:33i a partir d'aquí les companyes aèries han de tenir els seus mitjans,
32:37que en aquest cas són pilots que estan d'imaginària,
32:41que estan d'imaginària,
32:42i que estan d'imaginària per fer-ho.
32:44I això s'ha de fer permanentment
32:46per substituir amb aquells que un dia al matí s'aixequen i diuen
32:49senyors, no puc pilotar un avió.
32:51I això ha de ser així.
32:52I després te'n vas al metge,
32:54gestiones la part legal que és la baixa, etcètera.
32:56Fet així és la manera més correcta i sempre ha sigut així.
32:59No en tingueu cap dubte.
33:01I tant.
33:02Doncs jo crec que molts oients ara s'han quedat una mica més tranquils,
33:05coneixent què va implicar, què va passar,
33:08quins canvis legals hi va haver després,
33:10i com s'ha de fer permanentment
33:11per no arribar a situacions tan limitant, tràgiques, tan terribles.
33:15Ramon Vallès...
33:16Pablo, pensa que si jo me'n vaig a la farmàcia a comprar un medicament,
33:19allò que s'acostuma a anomenar automedicació,
33:22la meva obligació primer és trucar al doctor aeronàutic i dir
33:25puc prendre'm això?
33:26Fins i tot un paracetamol, una pastilla de les comuns, eh?
33:30Qualsevol medicament pot tenir una afectació.
33:33Tu llegeixes la prescripció d'un medicament i et diu
33:36si vostè pren això no utilitzi maquinària perillosa.
33:39Per tant, si jo haig d'agafar un avió i m'haig de medicar,
33:43haig de tenir clar que aquella medicació és compatible amb volar.
33:47Si no, la meva obligació és no volar a l'avió
33:50o potser buscar un altre medicament que sigui compatible,
33:54i ja està, no hi ha més.
33:55I tant.
33:56Doncs Ramon Vallès, gràcies de debò per ser avui a l'Aquí Catalunya.
33:59Gràcies a vosaltres.
34:01Us envio una abraçada des de Santiago de Chile,
34:03que aquí són tres quarts de sis del matí.
34:06Uf, doncs encara amb més motiu, gràcies per ser avui,
34:08i també abraçada a Gran Ramon.
34:10Gràcies a vosaltres,
34:11i haig de manifestar clarament
34:14que jo vaig tenir una sensació molt contradictòria com a pilot,
34:18quan va passar això,
34:19i a última hora l'únic que puc fer des de la meva posició de pilot
34:22és a totes les famílies donar-los la tranquil·litat
34:25que això mai més tornarà a succeir,
34:27que totes aquelles 149 víctimes, d'alguna manera,
34:31han de servir perquè això no torni a repetir-se mai més a la vida,
34:35i us asseguro que la part que a mi em pertoca
34:38com a pilot i comandant no en tinc cap dubte que serà així,
34:41i tot el meu recolzament per ells, evidentment.
34:43I tant que sí, una abraçada, Ramon.
34:479 i 44 minuts al matí.
34:48Tornem a la Barnet, Carles Cousola, de nou.
34:50Hola, què tal, Pablo?
34:52Mira, ara falten 15 minuts
34:54perquè els familiars de les víctimes ja entren dins la carpa,
34:56perquè comenci aquest acte de comemoració dels 10 anys de l'accident,
34:59i ara amb mi m'acompanya la Cristina Subirats.
35:02Què tal, Cristina, bon dia. Hola, bon dia.
35:03La Cristina va perdre la seva mare en aquest accident.
35:06La Cristina només tenia 22 anys llavors,
35:08i al seu costat hi ha la presidenta de l'Associació de Víctimes,
35:11la Lourdes Bonet, que era molt amiga de la mare de la Cristina.
35:14Lourdes, bon dia. Bon dia.
35:16Si jo que la primera pregunta que us faci sigui avui aquí a la Barnet,
35:19quines sensacions teniu,
35:21quins sentiments us omplen el cap, el cor, ara mateix, Cristina?
35:24Bueno, jo, la veritat, tinc la pell una mica de gallina,
35:26però no pel fred, sinó per la sensació de dir...
35:29No em puc creure que hi hagin passat 10 anys, la veritat.
35:32Lourdes.
35:33Sí, la veritat és que al cap de 10 anys,
35:36les sensacions són més distants,
35:39però de totes maneres són molt vives, encara.
35:42I són molt... impressionen molt, encara.
35:45Avui s'esperen aquí gairebé 400 persones,
35:48vingudes 120, per exemple, de Catalunya,
35:50moltes d'Alemanya, també de països de Llatinoamèrica.
35:52Dèieu, cap any hi havia tanta gent com aquest any.
35:56Llavors, els 10 anys tenen alguna cosa especial a aquest homenatge?
35:59Bueno, jo crec que el primer any també va ser un any important,
36:02perquè nosaltres, al final, marca aquest primer any...
36:04sense les persones que estimàvem, que estimem, perdó,
36:07i els 10 anys també marquen aquestes dues xifres,
36:11però que no vol dir, és el que deia la Lourdes,
36:14no vol dir que el sentiment sigui menor ni res,
36:16però els 10 anys sempre és una xifra important.
36:19Què és venir aquí?
36:21Què significa per als familiars de les víctimes venir aquí,
36:23tan a prop d'on fa 10 anys va passar aquest tràgic accident?
36:26D'alguna manera és retrobar-se amb el que va passar fa 10 anys,
36:31perquè jo vaig venir al cap de dos dies aquí
36:35i en aquell moment que vam arribar aquí
36:37nosaltres vèiem com els helicòpters
36:41s'enlairaven darrere d'aquestes muntanyes
36:44retirant les restes de les víctimes i de l'aeronau.
36:47D'alguna manera, venir aquí és recordar...
36:51la primera impressió que vaig tenir jo personalment d'aquest gran sinistre,
36:57i segona és apropar-nos, d'alguna manera,
37:01en el lloc on ells van perdre la vida.
37:03És sentir-nos més a la vora,
37:06encara que és veritat que les seves restes ja no estan aquí,
37:09hi ha una part que possiblement estigui al cementiri de la Vernet,
37:12però la major part, cada família les té en el seu lloc,
37:16però sí que és on van deixar la vida
37:19i és la muntanya el que ens crida, d'alguna manera.
37:24Cristina, si el temps us permet,
37:26després de l'acte podeu acostar-vos fins a un memorial que hi ha,
37:30aquella esfera de 6 metres de diàmetre espectacular,
37:32muntada amb 149 peces banyades a mort que representen les víctimes,
37:35hi aniràs, si el temps t'ho permet?
37:38Aquest any, la veritat, no tenia pensat pujar,
37:42perquè a més jo crec que està bastant nevat i demés,
37:46però igual si ens acosten una mica
37:48o ens ajuden també des dels serveis d'emergència que normalment ho fan,
37:51igual sí que m'animo, però no ho sé.
37:53A mi m'agrada més pujar quan fa més bon temps,
37:55a la primavera, a la tardor, que no fa tan fred.
37:57I veniu durant l'any aquí, eh?
37:59A veure, jo he vingut en el...
38:01Aquest any no ho sé, bé, aquest any sí, perdó,
38:03aquest any sí que vindrem a la primavera i estiu,
38:06llavors allà en aquell moment segur que anirem fins al lloc dels fets.
38:10Avui depèn.
38:12Normalment ho acabem decidint sempre quan sortim de la carpa,
38:15que depèn de les sensacions que un mateix tingui.
38:17Companys, Pablo, no sé si voleu traslladar alguna pregunta...
38:20a la Lourdes, a la Cristina, jo els hi puc traslladar, si voleu.
38:23No, jo, sobretot a la Cristina, a la Lourdes, les dues, al final,
38:26que d'alguna forma es pot arribar a passar pàgina
38:29d'una tragèdia d'aquest tipus.
38:31No sé si l'he sentit bé.
38:33Sí, si es pot passar pàgina, et deia.
38:35A veure, passar pàgina...
38:37Sí, és a dir, passar pàgina jo penso que sí que es pot,
38:40tot i que realment el record sempre hi és, jo sempre ho dic,
38:44és a dir, ma mare ja no hi és, pel motiu que sigui,
38:47i jo el que tinc és present amb ella.
38:50El motiu, bueno, per mi ara mateix, sincerament, és bastant secundari.
38:54Soc aquí, evidentment,
38:56perquè penso que també estem una mica més a prop d'on va passar tot,
38:59però realment per mi l'important és tenir present ma mare cada dia,
39:02que és el que faig.
39:05Com era, la teva mare?
39:07Bueno, era una persona supervitalista,
39:09era una persona, bueno, supertreballadora,
39:12que ens va ensenyar el valor de l'esforç,
39:14tant a mi com al meu germà,
39:16i jo, la veritat és que durant tots aquests anys,
39:19el que he intentat sempre és seguir aquest exemple,
39:21sobretot d'esforç i de vitalitat que ella tenia.
39:23Aquella jornada, com la recordes?
39:27La veritat és que tinc bastantes llacunes, he de reconèixer, d'aquell dia,
39:30perquè, bueno, a part que suposo que el cervell és bastant...
39:34és bastant intel·ligent...
39:36És supervivència pura, sí.
39:38És supervivència, exactament,
39:40doncs la veritat és que el recordo com un dia molt estrany,
39:43molt dolorós, d'acabar la nit,
39:45de tenir que dormir del mateix cansament de la tensió viscuda
39:49en tot el dia, no?
39:51Però sí que és...
39:53I, sobretot, un dia de dir...
39:55És que no em puc creure que m'hagi passat això a mi, sobretot.
39:58Ara què queda per fer?
40:00Bueno, ara, superimportant, què queda per fer?
40:02Doncs aconseguir que, almenys a la Unió Europea,
40:05les baixes laborals es puguin comunicar directament
40:08des del metge cap a les empreses,
40:10que és el que l'associació estem batallant i batallarem perquè passi.
40:13De fet, ahir la Lourdes Pablo era molt contundent,
40:15en aquest sentit, a l'acte al Prato i Lourdes.
40:17Sí, sí, sí, perquè és superimportant que aquesta lluita continuï.
40:21Nosaltres només hem aconseguit
40:23que en l'estat espanyol es modifiqui la llei
40:27per aconseguir que les baixes laborals
40:29passin directament del metge a la mútua i a l'empresa.
40:35Tinc notícies, que m'agradaria poder-les contrastar...
40:38i que fossin afirmatives,
40:40que a Alemanya també s'ha fet un pas en aquest sentit,
40:43el qual seria molt benvingut per part nostra
40:46i suposo que per part de tota la societat,
40:48perquè, al final, el que nosaltres lluitem...
40:50és un bé per tota la societat.
40:52I tant.
40:53No sé com d'important ha estat aquesta pinya entre els familiars,
40:56tant a l'hora de superar el dol
40:58com a l'hora d'aconseguir aquests canvis legislatius
41:00que ara esteu narrant.
41:02Ha sigut molt important,
41:05perquè quan et sents sol és més difícil tirar endavant.
41:08Quan tens el caliu de la gent que se sent a la teva vora
41:13i t'estima, t'aprecia,
41:15ha patit una mateixa tragèdia o ho entén,
41:19i et dona suport, doncs és molt important.
41:21Perquè, al final, l'objectiu de tots és el mateix.
41:26Doncs l'ordre és bonet.
41:28Cristina Subirats, us enviem una abraçada enorme.
41:30Una abraçada enorme a les dues.
41:33Cuideu-vos i gràcies per ser avui a l'Aquí Catalunya.
41:36Gràcies, igualment. Cuideu-vos vosaltres, també.
41:39Moltes gràcies. Vagi molt bé.
41:419i51, vicepresidenta, vostè ha vingut amb un dossier...
41:44Sí.
41:45...que va elaborar, em deia, fa 10 anys.
41:47Sí, sí, sí.
41:49Perquè realment em va impactar molt.
41:51I per poder recordar...
41:53Perquè van haver-hi uns actes de generositat
41:56per part, també, de molta gent.
41:58Jo recordo, per exemple, els bombers de l'Evernet...
42:02Sí.
42:03...que van recollir més de 470 objectes,
42:06que, en el moment que van conèixer els familiars,
42:09els van rendir homenatge ajuntats a terra
42:12amb les banderes de tots els països,
42:15de la gent que viatjava en l'avió,
42:17i després van anar a buscar els familiars
42:20per donar-los aquells objectes,
42:22que a vegades era una fotografia, a vegades era una medalla,
42:26o a vegades era una cartera o un mòbil trencat, no?
42:29Vull dir, em va semblar un acte tant de generositat...
42:32que, a més a més, els familiars agraien tant...
42:35que vaig anar prenent nota de totes les coses.
42:38Així com, també, de les coses que mancaven per fer, no?
42:42I que, malauradament, i que, afortunadament, perdó,
42:45s'han anat revisant i s'han anat arreglant i s'han anat millorant.
42:48Aquest que fèiem referència de les baixes mèdiques,
42:51que aquí, tant a l'estat espanyol com a Alemanya,
42:54ha evolucionat molt bé i molt ràpidament, etcètera, etcètera.
42:59Per tant, tots aquells avenços que fèiem,
43:01i després recordar, també, tot el dolor...
43:04i com va ser, també, la coordinació...
43:06entre tots els cossos de seguretat i entre totes les administracions.
43:10Per tant, jo crec que sempre s'ha de buscar la millora,
43:13i jo, amb el narrat de tot això,
43:16doncs he intentat, sempre que he tingut...
43:18que està en situacions complicades,
43:20mai, mai amb ningú com aquesta, doncs, poguer millorar.
43:24I, sobretot, tenir aquesta base enhumana...
43:27que sempre ha de tenir una persona, sobretot quan es dedica a la política.
43:31Fa 10 anys, era el 2015, veníem del Novena,
43:35estàvem a les portes del full de ruta dels 18 mesos de desconnexió.
43:39Tot i així, em diu vostè...
43:41que va funcionar perfectament, aquí sí,
43:44la coordinació institucional entre administracions?
43:46Va funcionar molt, molt bé,
43:48sobretot amb França i amb Alemanya.
43:52I amb el govern de l'Estat, va ser correcte.
43:55Va ser correcte.
43:57Home, podria haver estat millor, però va ser correcte.
44:01Jo recordo que vaig visitar...
44:03vaig sobrevolar l'accident amb la ministra Anna Pastor.
44:07La relació telefònica amb la Moncloa no era tan fàcil ni tan senzilla,
44:11però amb la gent que estàvem desplaçats d'allà, del Ministeri,
44:15doncs, realment, la relació era fluida i bona.
44:21Petita anècdota, una anècdota.
44:23Vam fer un monolit...
44:25Sí.
44:26...en el qual hi havia els noms de totes les persones
44:28i hi havia unes petites línies en castellà,
44:32en anglès, en francès...
44:35I nosaltres també ho vam posar en català.
44:37Mm-hm.
44:38A l'hora de fer el monolit, el català havia desaparegut, no?
44:41Bueno, doncs, una petita espina...
44:44Com s'entén, això?
44:46Bueno, jo crec que cadascú ha de fer el dol,
44:48i ha de parlar i ha de sentir, doncs, conforme ho sent.
44:53I si una persona catalana ha de fer el dol,
44:55doncs, si vol, en català l'ha de poder fer, no?
44:58Aleshores, aquell va ser un petit...
45:01una petita entremaliadura del govern de l'Estat d'arrerora,
45:05que jo no vaig voler magnificar,
45:07però que sí que vam recórrer i resoldre posteriorment.
45:11Ah, sí, ara sí que surt la frase en català, eh?
45:15Jo m'imagino que, clar, des del punt de vista polític,
45:17li toca gestionar, li toca donar la cara,
45:19li toca donar respostes a aquests familiars en estat de xoc...
45:22Des del punt de vista humà, no deuria ser fàcil.
45:25No, la veritat era molt, molt complicat,
45:27perquè, clar, tots som humans,
45:29veus aquelles situacions,
45:31aquell dolor que, a més, et traspassa i t'arriba,
45:34i tu has de mantenir-te forta.
45:36Jo recordo viatjar amb un escolta
45:38i el meu cap de comunicació i xòfer estàvem tots trencats.
45:42Abans que vingués la gent, doncs, demanaven ajuda a un psicòleg...
45:46perquè ens ajudés a tenir força per escoltar
45:49i per poder ajudar o per poder donar respostes que no teníem.
45:53Quan no tens respostes,
45:55i tot és tan dramàtic,
45:59costa molt poder-te mantenir serè
46:03i poder ajudar la gent, a vegades, amb una abraçada,
46:06amb un somriure o amb una mirada,
46:09també intentant no traspassar aquella línia de privacitat
46:13que molta gent vol.
46:15Però, com dèiem, molts dels cossos de seguretat,
46:18els bombers, els pompiers van ser magnífics,
46:21els forenses,
46:23tot l'equip de psicòlegs de l'Ajuntament de Barcelona,
46:26va ser un equip fabulós,
46:28que van estar allà a Creu Roja en tot moment ajudant, acompanyant,
46:33i jo crec que...
46:35Mira, una de les coses que recordo
46:37va ser que una de les persones
46:40de l'equip de l'Ajuntament de Barcelona de Psicòlegs va dir...
46:43Home, li agraïm perquè no han entorpit res, només ha ajudat.
46:48Aquest és el nostre paper, no venim aquí a entorpir,
46:51ni a treure el nas, venim aquí a ajudar, a ser útils.
46:54Si hem de ser útils, marxem.
46:56Vaig estar-hi una setmana, i a la setmana jo vaig marxar,
46:59però es van quedar dues persones,
47:01una amb Pere Pedrosa, que va fer una feina magnífica,
47:04des de Marsella, per intentar localitzar familiars,
47:07que venien una setmana després,
47:10acompanyar-los, buscar-los hotel,
47:12acompanyar-los fins a dalt,
47:14donar-los menjar, donar-los flors, vull dir...
47:17Jo crec que va ser també un acompanyament molt humà,
47:20post-accident, quan ja passen 10 dies,
47:23que la gent segueix anant-hi,
47:25i la gent, sobretot, a vegades, ja ha trencat aquell primer dol...
47:28i necessita tancar-se
47:30i veure on estan els seus éssers estimats.
47:33Vostè quantes hores dormia en aquells moments de tensió?
47:36Dormíem molt poc, dormíem 3, 4 hores màxim,
47:39perquè ens havíem de desplaçar una hora i mitja,
47:42i els treballs de recerca començaven a les 6 i mitja.
47:46Per tant, dormíem molt poquet, molt poquet.
47:49Tampoc teníem son, la veritat.
47:51I penses sovint?
47:53Sí, penso sovint,
47:55i hi ha imatges que m'han acompanyat durant anys i m'ha costat molt.
47:58Aquesta nit m'ha costat molt dormir, per exemple,
48:01perquè em vénen a la memòria imatges,
48:04nens, persones, converses...
48:07I costa, costa.
48:09Jo crec que és d'aquelles coses que costarà païs.
48:12Si a mi em costa, bé, ahir, només penso qui ha perdut,
48:15la filla, qui ha perdut, la parella, bueno, la mare...
48:19És duríssim, el que ha passat. Molt, molt.
48:2210 anys d'aquella tragèdia, d'aquell accident de German Wings.
48:26A partir de les 10.41 minuts,
48:28que és quan es produirà el minut de silenci, tornarem a l'Evernet.
48:31Tornarem a connectar amb el Carles Cousó.
48:33Volem saber com estan anant aquests homenatges, avui que fa 10 anys.
48:36I agraïm moltíssim a l'exvicepresidenta Joana Ortega,
48:38que ens hagi acompanyat,
48:40va ser qui va estar al capdavant de la coordinació de l'emergència
48:43per la part catalana.
48:45Gràcies, vicepresidenta.
48:47Gràcies a tots els familiars i a totes les persones que els van acompanyar.
48:50Gràcies.